OrientaRioja

Actualidad y noticias de La Rioja y España, Última Hora

El impacto de la migraña crónica es grave en el ámbito laboral y familiar, según vicepresidente de la SEN

[ad_1]

L’impacte de la migranya crònica en els pacients, present en tots els àmbits de la seva vida, és especialment greu en l’àmbit laboral i en el familiar. Així el conseller del vicepresident de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i cap de secció de Neurologia de l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid, el doctor Jesús Porta, amb motiu de la celebració, el proper diumenge, el Dia Internacional d’Acció contra la Migraña.

La migranya és una cefalea de caràcter pulsàtil, d’intensitat moderada o severa que, si no es tracta, se li durarà més de quatre hores i es localitzarà habitualment en un únic costat de la cap. Quan el número de cefalees al mes és igual o major a 15 dies, s’identifica com a migranya crònica. En palabras del Dr. Porta, la migranya “és una patologia molt incapacitant, que el seu acompanyament de nàusees i vòmits i molesten els estímuls externs”. Siguient amb la descripció del doctor, el diagnòstic “és clínic, és dir, mitjançant el que ens comenten els pacients i l’exploració”. Dependent de la intensitat i durada del dolor, pot interferir en el seu desenvolupament professional ja per absentisme o disminució de la productivitat iv.

En palabras del Dr. Jesús Porta, sufrir migraña o migraña crónica puede conducir al “presentismo, más que al absentismo” en l’àmbit laboral. “Este presentismo”, explica el doctor Porta, per exemple, “pot suponer un problema a l’hora de la promoció laboral”.

Precisament un estudi molt recient realitzat a l’Hospital Vall d’Hebron ha analitzat l’impacte de la migranya en els treballadors, profunditzant en els costos indirectes que ocasiona el presentisme laboral. Los investigadores concluyeron que los costes indirectos suponían 303.820,90 € / mes en dich hospital i demanden a les empreses “estratègies específiques de salut per als afectats per la migranya en el lloc de treball com un mode per millorar la seva pròpia sostenibilitat i aliviar l’impacte de la malaltia en l’àmbit laboral[i]jo ”.

Per una altra part, el vicepresident de la SEN també adverteix de la marginació que pateixen aquests mals en l’entorn familiar i social: “Los hijos de pacientes con migraña están menos socializados”. I les persones amb migranya, amb freqüència, “no poden assistir a activitats o prendre decisions”.

El retraso en el diagnòstic d’una malaltia molt prevalent
La migranya, que afecta a més del 12% de la població espanyola iv, és una de les malalties incapacitants més freqüents. Las personas que padecen migraña crónica sufren crisis, al menys, 15 dies al mes amb dolor de cap. La prevalença d’aquesta migranya crònica és del 2-3% de la població i té un gran impacte sobre tots els aspectes de la vida[ii]. El Dr. Porta també senyala que estan “veient en les consultes infantils amb migranyes freqüents i és fonamental el diagnòstic i tractament”. Sin embargo, a pesar del su impacto en la vida diaria del paciente y de su prevalencia, la migraña es una entidad infra reconocida y infra tratada en la actualidad y, a més, aquest fet pot estar parcialment condicionat per no disposar de marcadors fiables per confirmar el diagnòstic.

El doctor Porta advierte sobre el retraso elevado, superior a 7 años[iii], en el diagnòstic de la migranya crònica: “La ausència d’una consideració social o la desinformació fa que no se li otorgue la importància que realment té la malaltia i la migranya crònica es relaciona, amb freqüència, amb símptomes associats a la depressió o la ansiedad ”. “Creo que es labora de todos luchar para cambiar esta visión simplista y trasnochada que viene del siglo XIX” concluye.

Migraña i epilèpsia
Una relació establerta recentment, després de la publicació d’un estudi internacional[iv], és entre l’estigma associat a la migranya i l’epilèpsia. Aquesta possible associació és diferenciada pel vicepresident de la SEN: “Aunque ambas enfermedades tenen un estigma la visió social és clarament diferent. El epilèptic, que en la seva majoria pot fer una vida normal fora de la crisi, busca que l’epilèpsia no es consideri un estigma, mentre que el migraño busca que es reconi com una malaltia discapacitant i es creen sistemes i recursos per a ells ”.

[i] http://cefaleas.sen.es/pdf/ManualCefaleas2020.pdf

iiEdoardo Caronna, Victor José Gallardo, Alicia Alpuente, Marta Torres-Ferrus, Patricia Pozo-Rosich

Epidemiologia, treball i impacte econòmic de la migranya en una gran cohort hospitalària: hora de sensibilitzar i promoure la sostenibilitat J Neurol 2021 juliol 20. doi: 10.1007 / s00415-021-10715-2 ..

jo[ii] https://www.sen.es/saladeprensa/pdf/Link278.pdf

ivAtles de la Migraña a España 2018 https://www.dolordecabeza.net/wp-content/uploads/2018/11/3302.-Libro-Atlas-Migaran%cc%83a_baja.pdf

v Martínez-Fernández A, Rueda Vega M, Quintas S, et al. Repercussió psicosocial de la migranya: és una malaltia estigmatitzada? Neurol Sci 2020; 41: 2207-2213

[ad_2]