OrientaRioja

Actualidad y noticias de La Rioja y España, Última Hora

El 74% de víctimas violencia de género no comunica su situación en entrevistas de trabajo según F. Adecco


El proper 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Eliminación de la Violencia Contra la Mujer. El nou any consecutiu, la Fundació Adecco, amb la col·laboració de RNB, Talgo, Aqualia, Mahou San Miguel, Cesce, Grupo Red Eléctrica, UCALSA, Frit Ravich, Grupo ASV, Banco Mediolanum, Agrimarba 2, Tier1, Emasagra, la firma de serveis professionals EY i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana presenta el informar Violència de gènere i ocupació, amb l’objectiu de posicionar l’ocupació com a actiu essencial per a la recuperació integral de les dones víctimes de la violència de gènere, donant peu a la puesta en marxa d’iniciatives per accelerar la seva inclusió laboral. El present anàlisi basa les seves conclusions en una enquesta a 350 víctimes desempleades de la violència de gènere, complementades amb algunes xifres d’altres fonts i informes de referència.

La violencia de género, ¿tabú en el mercado laboral?
En els últims anys s’ha evidenciat un augment en el nivell de consciència i compromís respecte a la violència de gènere; de hecho, el 92% de la población ja ho considera com una lacra social inaceptable[i]. Sense embargo, encara es mantén estereotips sobre víctimes i agressors que dificulten la erradicació del problema i es traslladen a l’àmbit laboral, convertint-se en barreres d’accés a l’ocupació.

Així, tradicionalment, la situació de la víctima de violència de gènere s’ha associat erróneament a determinats rasgos de la personalitat, creant una burbuja de desinformació que frena la seva contractació. L’existència d’aquests estereotips es veu reflectida en les dades de l’enquesta: un 74% prefereix no revelar la seva situació a les entrevistes de treball, davant el temor a ser descartada a causa de prejudicis que s’associen a les dones víctimes amb “personalitats insegures”, “conflictives” o “absentistes”. El 26% restant sí que es comunica, al considerar-lo necessari per a la seva seguretat.

“Estas creencias estereotipadas chocan frontalment amb la realitat. Les dones víctimes de la violència de gènere saben que l’ocupació pot ajudar-les a sortir endavant, proporcionant-los autoestima, independència econòmica o increment del seu red de contactes. Per ello, la seva fidelitat i compromís amb el projecte empresarial son dobles. A més, són persones que han desenvolupat una sèrie d’habilitats emocionals i extraordinàries capacitats per a classificar obstàculos, que es converteixen en grans fortaleses quan es traslladen a l’àmbit empresarial. Resulta vital, per tant, normalitzar la presència de les dones víctimes a les empreses, ajudant així a fer efectiva la seva protecció integral”- destaca Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco

Per la seva part, Begoña Bravo, responsable del pla d’integració de la Fundació Adecco añade que: “És completament desacertado atribuir a aquestes dones unas característiques o temperament concret: les situacions de violència de gènere mai són ocasionades per la forma de ser de la víctima, sinó que sempre pel comportament i la decisió de l’agressor. En el lugar de estigmatizarlas, es preciso brindarles todo nuestro apoyo, siendo el empleo uno de los elementos por excelencia para que puedan salir adelante”.

L’ocupació en l’era pos-Covid-19

Visibilitat de la violència i cicles econòmics
En els últims anys, l’evolució del nombre de denúncies per violència de gènere ha estat ascendente. Així lo constatan les dades del Consell General del Poder Judicial: si en 2010 es van interposar 134 105 denúncies, en 2020 la xifra es va cerrar en 150 785 (+12%). No obstant això, aquest ascens no ha estat lineal, ja que al llarg de la darrera dècada s’han produït descendències i augments que han estat íntimament lligats a cada coyuntura econòmica. En general, el comportament de les denúncies obeeix a una tendència: en los periodos de crisis, en los que se dispara el desempleo y las dificultades económicas, cae el volumen de denuncias, fundamentalmente debido a las mayores dificultades de las mujeres para pedir ayuda, unidas al temor a no encontrar empleo o verse sin recursos. Sense embargo, en els períodes de recuperació, el nombre de denúncies augmenta, coincidint amb etapes més properes per afrontar la recerca de treball i ser independents.

No és per tant casualitat que la xifra més baixa de denúncies de la última década (124 894) es registra en 2013, coincidint amb l’etapa més durada de la Gran Recesión iniciada en 2008 o que en 2020, l’any de la pandèmia, se produira el primer descens en el nombre de denúncies, tras seis anys consecutivos d’increments, saldant l’any amb una caiguda del 10,2%. El número de denúncies per cada 1000 dones fou de 6,3 en 2020 a Espanya.

Durant el primer semestre de l’any i, a causa de la recuperació econòmica en curs, les denúncies tornaran a créixer, en concret, ho han fet en un 7%, aconseguint les 75 722, davant les 70 761 del mateix període de 2020. Per comunitats autònomes, els majors increments s’han produït en Castella-la Manxa (13,3%), Comunitat de Madrid (13,2%), Extremadura (11,4%), Catalunya (9,9%), Castella i Lleó (9,8%), Andalusia (9 ,3%) i Aragó (9,1%).

“És fonamental garantir que els recursos de protecció per a les dones víctimes estan disponibles de manera independent del cicle econòmic, sent l’ocupació dels principals, en la mesura en que permet debilitar o trencar la dependència econòmica que moltes vegades les vincula amb l’agressor. En aquest procés, urgeix accelerar les polítiques actives d’ocupació que permetin connectar amb els nichos laborals pos-Covid, així com impulsar les estratègies de diversitat, equitat i inclusió a les empreses (D&eI), que erradiquen els prejudicis. en los procesos de selección y se centren en lo verdaderamente importante: los valores y competencias de las candidatas”-destaca Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.

El treball, aliat per a la recuperació de les dones víctimes
La violència de gènere exposa a situacions extremes d’aislamiento, exclusió social o privació material i/o pobresa, perquè l’ocupació s’alça com un dels grans actius per a que les víctimes puguin normalitzar i recuperar el control de les seves vides. No en vano, el treball reduir les situacions de dependència, conduir a la realització personal i permet descobrir noves persones, motivacions i vies de comunicació. La gran mayoría de las encuestas subscriu aquesta idea: el 98% cree que el empleo le ayudaría a recuperar las riendas de la seva vida.

Sense embargo, les dones víctimes de la violència de gènere acostumbran a toparse amb dificultats addicionals en el seu accés a l’ocupació, que s’han vist intensificades a l’arrel de la Covid-19. En efecte, la pandèmia ha accelerat de forma decisiva el procés de digitalització i provocant un flux d’activitat econòmica dels sectors més tradicionals a altres emergents com la logística o el sociosanitari.

En aquest escenari de profund canvi i eminentemente tecnològic, les víctimes de la violència de gènere es troben trobant dificultats per connectar amb el nou mercat laboral.
D’aquest modo, el 80,8% de las encuestas cree que la búsqueda de trabajo es ahora más complicada que en tiempos prepandemia: el 88% creu que actualment es publiquen menys ofertes d’ocupació, el 75% considera que ara els requisits d’accés són més exigents i un 48% troba barreres d’índole tecnològica, manifestant dificultats per connectar-se a entrevistes de treball en línia o presentant dificultats, per exemple, per treballar a distància.

Dificultades per arribar a fins de mes i treball irregular
La pandèmia ha intensificado la pobreza a España y, en menos de un año, 15 de las 17 comunidades autónomas de España han visto duplicar los hogares con dificultades para afrontar gastos básicos relacionados con la vivienda, asumir pagos imprevistos o llegar a fin de mes. Així que reconegueu l’informe “El Estado de la Pobreza. Seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España 2008–2020”, elaborat per la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social en el Estado Español (EAPN-ES) .

Aquestes dificultats econòmiques es fan especialment patents entre les persones que ja estaven en situació de vulnerabilitat abans de la pandèmia, com és el cas de les dones víctimes de la violència de gènere. Les respostes de la present enquesta arrojan que la gran majoria (93%) troba algun grau de dificultad per arribar a fin de mes. En concret, un 61% acaba el mes “amb molta dificultat”; un 17% “con dificultad” i un 15% “con cierta dificultad”.

Dicha situación de precarietat provoca que casi 6 de cada 10 víctimes desempleades de la violència de gènere (59%) es planteja l’opció de treballar de forma irregular, sense estar dada d’alta a la Seguretat Social, a causa de la urgència d’ingressos econòmics.

“Les èpoques de crisi amenazan amb incrementar el treball no declarat, deixant en condicions d’absoluta desprotecció a les persones i abandonant l’exclusió social i la pobresa. En aquests temps de recuperació econòmica, és fonamental reforçar els mecanismes de col·laboració públic-privada que ajuden a aflorar l’economia sumergida i connectar a les persones més vulnerables, com és el cas de les víctimes de la violència de gènere, amb els llocs de treball emergents en el menor tiempo posible”- destaca Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.

#EmergenciaPorElEmpleo
La Fundació Adecco va activar el projecte el 2020 #EmergènciaPorElEmpleo, per ajudar als llars més afectats per la pandèmia i sortir endavant a través de l’ocupació. La iniciativa apela el compromís del teixit empresarial i les institucions públiques per acompanyar a famílies a cossos llars es troben en un greu risc d’exclusió i que s’han vist especialment afectats per les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Gràcies a aquest programa, amb el suport de 25 entitats, s’han generat 488 llocs de treball per a persones en risc d’exclusió, sent les víctimes de violència de gènere un dels grans beneficiaris.
Més informació del programa i les entitats adherides: https://fundacionadecco.org/emergencia-por-el-empleo/

“Desde la Fundació Adecco abordam la inclusió laboral de les víctimes de la violència de gènere des d’un coneixement integral, que contempla les seves necessitats específiques i impacta en fases prèvies a la recerca d’ocupació com a recuperació de l’autoestima o capacitat de comunicació.”- conclou Francisco Mesonero.

[i] Informe Percepción social violència de gènere. Delegació del Govern per a la violència de gènere.